Les últimes quatre hores

Eren les últimes quatre hores que em quedaven de vida és a dir en aquest món, i jo vaig començar a reflexionar sobre lo que havia fet en la meva vida i pensant pensant vaig arribar a la conclusió que no havia fet pas res d'important res de que em pogués sentir orgullós de mi mateix. Vaig decidir trucar als meus amics per poder passar les últimes hores amb ells ja que jo no tenia família, s'havia mort tota en un accident de tràfic i jo vaig ser el únic supervivent. Els meus únics amics que s'anomenaven Manel,Andreu i Bartomeu vam decidir anar ha fer lo que més ens agradava agafar les motos i anar a fer unes corbes sentir la velocitat al nostre cos senti al risc i ja no ens importava si ens fèiem mal ja que nomes ens quedaven quatre hores. Ens vam passar dues hores amb moto i una vegada ja ens vam cansar vam decidir anar al bar i oblidar les nostres penes on vam acabar comentant les anècdotes de la nostre curta vida. Jo allà en aquell bar anomenat el bar Coyote vaig conèixer a una magnifica noia alta rossa ulls blaus i ben dotada es a dir era impressionant, em vaig acosta a ella i la vaig convidar a una cocacola i la noia va acceptar i jo molt sorprès de que acceptés vam començar una llarga conversa. Al cap d'una certa estona que feia que ja ens coneixem ens vem agafar una certa confiança i em vaig atrevir a dir-li lo que realment sentia per ella: li vaig dir que l'estimava i que ara en aquell moment era lo mes important per mi i que m'agradaria passar les dues hores finals de la meva vida al seu costat, ella amb cara sorpresa però de satisfacció em va respondre que sentia lo mateix per mi. I vam decidir sortir del bar i anar a casa meva jo naturalment em vaig acomiadar dels meus amics i els hi vaig dir que els estimava molt i que els trobaria molt a faltar ja que eren lo millor que m'havia passat en la vida. Una vegada a casa meva amb aquesta noia anomenada Esmeralda la vaig convidar a passar a casa i a partir d aquell moment tot va anar perfecte i va passar lo que tenia que passar... una vegada vem acabar no em podia creure que hagués conegut a l'Esmeralda una noia impressionant, i lo que més em feia mal era que només la podria tenir dues hores ja que s'acabava el món em sentia malament per no haver-la conegut abans i estimar-me-la com me l'estimava en aquells instants vam decidir morir tots dos agafats de la mà un moment tendre i de molta passió.