Les pors d'Ariadna

L'ombra del cos petit i lleuger de l'Ariadna es barreja amb la de les barres metàl·liques del balcó. La nena prepara el casament de la Cindy i en Martin Gai amb minusiocitat i paciència. Aquí l'altar, aquí els bancs, aquí el capellà, que és la Barbie Papallones Màgiques amb els cabells curtets. Tot com en el casament de la cosineta Lluïsa, que s'ha casat amb el Robert després de cinc anys de nuvis. Vesteix la Cindy amb el millor vestit que té al caláix gros de les joguines i l'asseu amb cura damunt el terra cobert de rajoles de color vermell ataronjat. Ara la Cindy s'esperarà una estona mentre en Martin Gai l'espera a l'església. La núvia s'ha de fer esperar. Després fa passar la Cindy per entre els barrots fent veure quel'escletxa és la porta. La mare de l'Ariadna passa arran de la finestra i li murmura: "Vigila que no et caiguin les nines a baix perquè es mullarien" i l'Ariadna replica que no són nines, que són una parella i que el Martin Gai és un home de cap a peus. La Cindy arriba a l'altar i tots els convidats murmuren que està molt bonica, la núvia. Llavors la Barbie Papallones Màgiques els casa i diu que es poden fer un petó. I es fan un petó. Després agafa la Cindy i el Martin Gai i els porta cap a la porta de l'església. Allà tots els convidats els tiren arròs. L'Ariadna agafa unes guantes bales de vidre i les llença per sobre dels nuvis. És el bruixot malèfic que els ataca amb bombes perquè està enamorat de la Cindy i no vol que es casi amb el Martin Gai. Pum, pum, pum! Les bales de vidre de colors esclaten contra les rajoles del terra i fan sorollets. Llavors s'esparceixen per totes direccions. Algunes cauen a baix, molt a baix. Cauen dins de la piscina. L'Ariadna veu com les bales de vidre cauen i intenta fer que flotin amb la mirada, aguantar-les sobre la superficie, com faria la Matilda de la peli del dissabte. Ho intenta amb totes les seves forces però no se'n surt. La màgia només existeix en els contes i en les pel·lícules. En la vida real, les bales de vidre i les nenes que no saben nedar s'enfonsen en les piscines d'aigua blava.

A la vida hi ha moltes menes de pors: por a enamorar-se, por als espais petits, por dels fantasmes, les bruixes, por de les pel·lícules de por, por al compromís, por de la mort, por de donar un pas, por al canvi… L'Ariadna té por de la piscina i de l'aigua que s'hi belluga amb suavitat. Sembla tan fina i blava… L'Ariadna fa tres anys que es mira la piscina del seu bloc de pisos des del balcó. És gran i té un jardinet a la vora. Té les rajoles blaves i per això es veu l'aigua blava, però en realitat no té color, és com la de l'aixeta. El pare diu que es força fonda. Fa tres anys gairebé s'hi ofega. S'estava banyant a la piscina i el pare la vigilava desde les amaques. Llegia el diari. L'Ariadna anava amb flotador, un flotador gran i rosa. L'Ariadna va començar a moure els peus i es va adonar de que es movia amunt i avall i va començar a passejar-se per la piscina. "Mira, papa, mira!!!", va cridar mentre s'arribava a l'escaleta. I llavors va alçar els braços i es va esmunyir pel forat del flotador. El pare, que havia aixecat la vista en sentir-la cridar, de seguida la va veure desparèixer i es va tirar de cap a la piscina per treure-la-hi. L'Ariadna va respirar l'aire de la superficie amb histerisme i es va posar a plorar. I ja no va voler tornar a baixar a la piscina. Des d'aquell dia, que sempre es dutxa, ja no es banya amb les nines, i no suporta estar envoltada d'aigua. Quan plou s'ho passa malament. Té por. Té por a l'aigua. I a la mort.

L'Ariadna compta les bales de vidre que ha pogut trobar escampades pel terra del balcó. Li'n falten unes quantes. Però sobretot li falta la verda. La bala verda és la seva preferida. Li va costar molt guanyar-la. No n'ha vist mai cap d'igual. És molt bonica. La bala verda també s'ha enfonsat dins de la piscina. El pare no hi és, a casa. No pot rescatar-la.
L'Ariadna pica el botó de l'ascensor i baixa fins al garatge. Allà agafa la porta d'accés a la piscina. L'obre. De seguida nota el calor del mes d'agost a la cara. Dins de casa hi havia l'aire condicionat, s'estava tan fresc! S'acosta a la piscina i mira dins. La bala verda és just al centre. La nena desplega el flotador rosa i l'infla. Després va a l'armariet on entra el pare per netejar la piscina i en treu un pal molt llarg. Pesa. Se l'endu cap a la vora de la piscina i el deixa reposar al terra. Es treu els pantalons curts i la samarreta de tirants i queda en calcetes. Es posa el flotador, agafa el bastó amb una mà i s'endinsa en la piscina, començant per la part que no cobreix. Es va arrepenjant en el pal amb inseguretat. Al centre de la piscina ja no toquen els peus a terra. Llavors es desfà del pal i s'esmuny per entre el flotador aguantant la respiració. S'aferra al pal de nou, encara posicionat verticalment i va baixant amb tota la rapidesa que pot. Un cop a baix, agafa la seva estimada bala verda i torna a pujar, ràpid, ràpid, entrant pel forat del cercle rosa. Ja és a dalt. Obre la boca i respira satisfeta. Després obre la mà. La bala verda brilla sota la llum del sol.