Les passes del barri gòtic

Caminava, tot sol pels carrers foscos i estrets del barri Gòtic. Mentre plovia a bots i a barrals l'Evaristo, un guàrdia civil retirat,mirava confós al llarg del carrer.

En una nit com aquella no hi havia ningú passejant però de sobte va sentir uns passos que s'acostaven cap a ell, una tos seca i profunda que si li apropava cada cop més. L'Evaristo tot espantat tractava de no immutar-se, però l'aire fred de la nit li feia tenir esgarrifances i la por li inundava l'expressió.

Els passos cada vegada es sentien més a prop, l'Evaristo sabia segur que algú l'estava seguint. No sabia que fer, volia amagar-se en un carreró però en el barri gòtic molts d'ells no tenen sortida i podia empitjorar la situació veient-se atrapat pel seu perseguidor.

Intranquil i solitari pels carrers de Barcelona pensava com deslliurar-se del seu perseguidor. Un home que ni tan sols havia vist per por a girar-se.
Se l'imaginava barbut, baixet i amb una gavardina fins als peus, un home misteriós. Es preguntava que devia voler aquell home, ell no havia fet res a ningú. Havia sortit de casa a les nou de la nit per aclarir els seus pensaments i deleitar-se amb la foscor de la ciutat.

En el moment que estava pensant el possible motiu de la persecució, començà a sonar el seu rellotge de polsera, el so indicava que ja eren les deu de la nit.
L'Evaristo no s'ho podia creure, feia gairebé una hora que l'estaven perseguint, cada vegada alleugerava més els seus passos però com més corria més a prop sentia els passos de l'altre home.

Estava tan cansat que va optar per alentir el pas i afrontar la situació amb tranquil·litat i parsimònia.
Cada vegada sentia els passos més a prop seu fins que decididament es va girar per enfrontar-se amb el desconegut.
Un cop girat la foscor de la nit no deixava veure-hi res, veient la poca visibilitat va seguir caminant. Mentre es dirigia cap a un carrer més enllumenat notava les passes darrere seu, sobtadament es girà i per la seva sorpresa el carrer era completament buit.

No podia entendre el que havia passat, com podia ser que estigués sentint les passes i que l'estrany desaparegués en l'instant de girar-se. Les veus es confonien al seu cap, la seva veu i la tos seca de l'estrany ressonaven a la seva ment, les passes i els carrers per on havia passat.

L'Evaristo era un home baixet i barbut que duis una gavardina fins als peus, seguí caminant amb el ressò de les seves sabates a cau d'orella i preguntant-se qui podia ser el seu perseguidor.