Les IL.LUSIONS motiven

quan penso la paraula il·lusió sempre la associo a la infantesa. Malgrat és veritat que el llarg de la vida apareixen il·lusions que t'empenyen a viure.

Gràcies per les reflexions.

Bon dia, Joan G. Pons:

Què faríem sense les il·lusions que, com bé has dit, ens enriqueixen el viure i el conviure? A mí sí que em motiven. I tant!
No és el mateix realitzar una tasca de manera rutinària que fer-la amb il·lusió. Amb l'últim cas, es fa de doblement millor o almenys es gaudeix fent-la.
Mai perdis les il·lusions.

Una forta abraçada,

Helena

és el motor de totes les coses, sense ganes de fer res encara seríem a l'edat de pedra. La il·lusió és arriscada, però qui no arrisca no pisca! Bones reflexions, Joan!

Hola, bona vesprada Joan: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "El verger de les coses".

Et comente també que en el "Títol del comentari", poses sempre: "Comentari", però t'he de dir, que deus posar un COMENTARI, ADIENT al poema. No sempre la paraula "Comentari". Això espere que ho entengues.

A més, fas un comentari una mica curt, amb sola paraula.

L'autor Nil, posa en Títol del Comentari: Poema escultural.

L'autor Sergi Elias, posa en Títol del Comentari: Molt sentimental.

I així, altres que van comentant.

La paraula: "Felicitats", no és adient per dir-me: "l'enhorabona". Així què posem aquesta última paraula, per "felicitar-me", que més bé, és per a donar felicitació del "natalici".


Cordialment.

És així la il·lusió no s'ha de perdre, perquè sinó que fem en el món. Ens hem de motivar sempre en la vida. Bona reflexió, Joan.
Cordialment.

que quan les deixem de tenir, tot va cap avall, Quina raó tens Joan! No es pot viure sense il.lusions, ens fant sentir vius i desperts.

Cordialment.

Rosa.