Cercador
LES CASES ‘ANDALUSÍ’ DE LA COLÒNIA GÜELL
Un relat de: Antonio Mora VergésHi ha respecte als arquitectes que van treballar a la Colònia Güell, i conseqüentment potser també en les cases dels obrers un cert consens :
http://www.upc.edu/web/tallergaudi/nova/fitxers_noticies/52.pdf
http://www.coloniamodernista.cat/historia.html
https://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/3852
http://www.slideshare.net/macdudua/la-colnia-gell
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914)
Joan Rubió i Bellver ( Reus , 24 d'abril de 1871 – Barcelona , 30 de novembre de 1952 )
Francesc Berenguer i Bellvehí, fill del primer, es farà càrrec de es obres inconcluses a la mort del seu pare. (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952).
Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949). Va col•laborar en la transformació de Can Solé de la Torre Salbana.
El consens és molt ampli, en relació als dos primers, i força menys en el dos darrers.
Dels Mestres d’Obres que hi treballaren en tenim menys dades, i encara no gaire precises, els trobava esmentats com :
Andreu Espinal o Espinalt
Agustí Arimany o Alimany
Del segon cognom i de les dades del lloc i data de naixement i defunció res de res. Recordem sempre que vivim en una nació esclava, i que una de les formes d’anorreament més eficaces es la de destruir la nostra història.
Em plantejava qui havia estat l’autor de les cases ‘andalusí’ del carrer Reixac, i descartava - sense cap altra dada objectiva que l’excés de feina - als dos primers de la llista d’arquitectes.
A Francesc Berenguer i Bellvehí , autor dels edificis de la Rectoria (1917) i el centre parroquial Sant Lluís (1915-1917), per la seva trajectoria.
A Josep Maria Jujol i Gibert, perquè malgrat treballar en aquella època en la coneguda ‘ Torre de la Creu’ a Sant Joan Despí, les cases de la Colònia son extremadament senzilles.
Em quedaven doncs únicament els mestres d’obres, i aqui no tinc amic lector, cap element – ni per especular -, per aquesta raó, i per ajudar-nos en la tasca de recuperar la memòria històrica, sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la nostra recerca.
Recordeu sempre que Catalunya, NOMÉS en té a nosaltres
http://www.upc.edu/web/tallergaudi/nova/fitxers_noticies/52.pdf
http://www.coloniamodernista.cat/historia.html
https://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/3852
http://www.slideshare.net/macdudua/la-colnia-gell
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914)
Joan Rubió i Bellver ( Reus , 24 d'abril de 1871 – Barcelona , 30 de novembre de 1952 )
Francesc Berenguer i Bellvehí, fill del primer, es farà càrrec de es obres inconcluses a la mort del seu pare. (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952).
Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949). Va col•laborar en la transformació de Can Solé de la Torre Salbana.
El consens és molt ampli, en relació als dos primers, i força menys en el dos darrers.
Dels Mestres d’Obres que hi treballaren en tenim menys dades, i encara no gaire precises, els trobava esmentats com :
Andreu Espinal o Espinalt
Agustí Arimany o Alimany
Del segon cognom i de les dades del lloc i data de naixement i defunció res de res. Recordem sempre que vivim en una nació esclava, i que una de les formes d’anorreament més eficaces es la de destruir la nostra història.
Em plantejava qui havia estat l’autor de les cases ‘andalusí’ del carrer Reixac, i descartava - sense cap altra dada objectiva que l’excés de feina - als dos primers de la llista d’arquitectes.
A Francesc Berenguer i Bellvehí , autor dels edificis de la Rectoria (1917) i el centre parroquial Sant Lluís (1915-1917), per la seva trajectoria.
A Josep Maria Jujol i Gibert, perquè malgrat treballar en aquella època en la coneguda ‘ Torre de la Creu’ a Sant Joan Despí, les cases de la Colònia son extremadament senzilles.
Em quedaven doncs únicament els mestres d’obres, i aqui no tinc amic lector, cap element – ni per especular -, per aquesta raó, i per ajudar-nos en la tasca de recuperar la memòria històrica, sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la nostra recerca.
Recordeu sempre que Catalunya, NOMÉS en té a nosaltres
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.