Les ales del girasol

"Jo sóc aquell girasol...
no qualsevol...sinó aquell...
aquell que plora"

(que no s'estima el sol?)
i, de les llàgrimes,
bonament...
tant bonament (com pot)
en fa pipes salades
perquè somrigui la canalla.

"Jo sóc aquell que fuig
del seu destí solar"

I és que fa anys...
ja masses, com per art
d'un embruix d'irrealitat,
mentre somniava
(amb el cap cot)
veié reflectida en un bassal
una esfera dolça, tendre...
...mística...

Què era allò que il·luminava?
Què era allò tan suau
que tremolós brillava?

Era la joia de la nit,
l'estrella humida...
la lluna, el cor...
ho era tot tal vegada.

I aquell girasol...
no qualsevol...
sinó aquell que potser
heu vist mil vegades,
es va fer trobador
amant, poeta...
enllunat de la celístia.

I les fulles del seu cor
amançades amb els cants,
es transformaren en arpegis,
en harmonies i en colors...
i en nasqueren unes ales:

les ales del desig

les ales del somni

- sempre amunt
cercant la lluna -

Les ales del girasol


22.12.04