L'enterrament del vagabund

Un relat de: jordiclusella

Res atura l'amarga turmenta pudent
que desprèn l'eixut pelatge de l'indigent,
moribund i estèril d'afecte, que somia
matins en una andana plena de comiats.

Amb les mans arrugades d'alcohol i de nit,
ofereix, tremolant, un pot esquizofrènic
de solidaritat als imprevistos assistents
a l'abandonat espectacle de veure'l

morir per capítols, a preu de voluntat.
Sense malícia, el fred va cavant una
tomba faraònica sobre els bruts cartrons
amb prou espai pel vell, la manta i l'oblit.

I quan sigui mort, les flors no visitaran
el seu enterrament. Ni llàgrimes, ni reis,
ni capellans, ni un sol condol. Res ni ningú.
I quan sigui mort, senzillament haurà mort.

Comentaris

  • Trist però cert..[Ofensiu]
    Xanxaneta | 02-06-2005 | Valoració: 9

    ...així és com és el teu poema. Tot ell desprén una gran sensació de solitud i abandonament. Amb paraules i frases molt ben buscades, que el fan punyent i bell a la vegada i amb un final tan terrible com verdader.

    M'ha encantat la combinació: "moribund i estèril d'afecte" i també l'estrofa

    "Sense malícia, el fred va cavant una
    tomba faraònica sobre els bruts cartrons
    amb prou espai pel vell, la manta i l'oblit."

    Felicitats! No és fàcil parlar dels problemes de la nostra societat i tu ho has fet molt bé amb el teu vagabund. No et conformis mai a escriure només coses boniques!

    Cèlia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: