L'enterrador de colors

Bernanos , novelista, assajista i dramaturg francès , preocupat per la psicologia humana, pel que fa a la pugna entre el bé i el mal i entre la fe i la desesperació, va dir alguna cosa semblant a això : un enterrador que tingui fe no cal que vagi de color negre. Pot dur qualsevol color, perquè duu dins seu tots els colors de la vida. Si matem això, matem l'última esperança de la humanitat....
Plantem cara doncs a la uniformitat, al pensament únic, a la filosofia de moda, a la tendència dominant, a la inèrcia, al devenir absurd... encara que totes aquestes coses aparentment semblin formar part dels colors de la vida, en realitat , si aconseguim despertar de la letàrgia present, ens adonarem amb sorpresa de que totes elles en realitat són negre intens.
Sentia dir fa pocs dies que en el món en que vivim cal fer la "tasca de l'escombra", ´que és la tasca de qui neteja, de qui desfà nusos, de qui possibilita la vida... i ja que va de colors, crec que a modus d'exemple, és la tasca que ha fet l'astronomia al comprendre l'autèntica naturalesa dels "forats negres", que rere la seva aparença ennegrida, hi viu amb una força insospitada un entramat de colors presos en la seva pròpia llum... espero que per la " tasca de l'escombra i del desembolic" , que els colors de la vida puguin escapar del nus opressor i mostrar-se amb tota la seva bellesa.

Glòria Vendrell i Balaguer
Octubre del 2013