"Ya te gustarán"

" Ya te gustarán, ya te gustarán..." em deia sempre la meva sogra quan jo insistia en que no m'agradaven aquells llençols blancs de fil o de cotó amb puntetes que esgrogueïts pel pas del temps eren dalt dels altells dels seus armaris...

- Para qué los guardas si no los utilizas? si a ti te gustan, úsalos, no seas tonta! - li deia sovint
- Los guardo para ti, para cuando falte- em contestava sempre
- Pero si no los voy a querer!!
- Tú déjalos ahí, déjalos ahí...

Durant molt de temps no van fer altra cosa que ser allà dalt, embolicats amb paper de celofan groc per protegir-los de la pols... fins que ella va faltar.

La veritat és que per no llençar-los o per no tenir-los sempre pel mig, els vaig rentar i els vaig estirar al llit gran un dia d'estiu, d'aquells que la calor no deixa dormir.

Doncs sabeu què? que va ser una descoberta, experimentar a la pell el tacte d'aquella roba antiga, un mim quan la matinada va deixar entrar una mica de fresca, una moixaina de roba a l'epidermis dormida...

Em vaig desfer dels que feia servir sempre i des de llavors que ja no en vull cap de llençol que no sigui els de "la iaia"... quanta raó tenia!

Cada cop que n'agafo un joc net per posar-lo al llit , no solament me'n recordo d'ella sinó que penso en tantes coses ( no precisament materials) que menyspreem per antigues , per passades de moda o per obsoletes, i que al capdavall i sorprenentment resulten ser vàlides i precioses, més enllà del temps que ens toqui viure.

Mai hagués pensat que uns llençols m'ensenyarien tantes coses!

Glòria Vendrell i Balaguer
juny del 2017