L'eco d'un meu jo

Només sóc l'eco
de mi mateixa
em perdo en les cavernes
d'un meu jo...

He perdut l'essència
d'aquest no·res
que em priva
la recerca d'un tu.

Volo sense ales
la inèrcia d'aquest
cos que ja només
són ombres.

I m'aguanto els sanglots
i plou dins de l'estómac:
la catedral i el cementiri
dels sentiments calcinats.

La putrefacció de la raó
amb la humitat del cor.

Respiro a un ritme
taquicàrdic,
i una arrítmia cerebral
m'ennuega l'ànima...

Sí... i sento tan endins
aquest nus als budells...
l'intento desfer

Però l'acer em talla
les mans blanques.