Cercador
LE PLUS HAUT CLOCHER DE LA CATALOGNE. VALLS ‘ DE LES ÉGLISES’.
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan arribaven els ‘diners d’Amèrica’ tenien unes destinacions curioses més enllà de fer i/o refer; cases pairals, esglésies, capelles, ermites i santuaris ,... com la d’aixecar el ‘campanar més alt ‘ en les esglésies parroquials, guanyava aquesta ‘ competició ‘ Sant Joan Baptista – dit també Sant Joan Degollat’- de Valls, que efectivament té el campanar més alt de Catalunya.
El Josep Olivé Escarré ens servia per deixar constància gràfica de l’escala ‘inhumana’ d’aquesta obra construïda entre l’any 1895 i 1897 per l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Carmona (Barcelona, 1860 – Ginebra, 1927) fill del també arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano.
Llegim que es titulava l’any 1886, i l’any 1892 succeïa al seu pare com arquitecte diocesà.
Cal destacar de la seva obra – ultra el ‘ campionat de Campanars Parroquials de Catalunya' - el fet que al Monestir de Montserrat son obres seves , l’absis, la façana de l'església, el cambril de la Verge,i el Segon Misteri de Dolor del Rosari Monumental.
Les colònies americanes s’alçaven en armes al crit de ‘ ESPAÑA NOS ROBA’ , i pel que sembla no tenen cap intenció de tornar a dependre de la ‘MADRE PATRIA’, dit sia en aquesta diada tant entranyable.
El Josep Olivé Escarré ens servia per deixar constància gràfica de l’escala ‘inhumana’ d’aquesta obra construïda entre l’any 1895 i 1897 per l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Carmona (Barcelona, 1860 – Ginebra, 1927) fill del també arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano.
Llegim que es titulava l’any 1886, i l’any 1892 succeïa al seu pare com arquitecte diocesà.
Cal destacar de la seva obra – ultra el ‘ campionat de Campanars Parroquials de Catalunya' - el fet que al Monestir de Montserrat son obres seves , l’absis, la façana de l'església, el cambril de la Verge,i el Segon Misteri de Dolor del Rosari Monumental.
Les colònies americanes s’alçaven en armes al crit de ‘ ESPAÑA NOS ROBA’ , i pel que sembla no tenen cap intenció de tornar a dependre de la ‘MADRE PATRIA’, dit sia en aquesta diada tant entranyable.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.