L'armari

El cocktail del senyor Resino havia congregat a l'àtic del seu impressionant dúplex als membres més influents de l'alta societat. Havia fet fortuna amb el negoci immobiliari, i, a mesura que li creixia la cartera, s'havia anat empeltant d'un prestigi de moral estricte que l'havia convertit en el referent de moda per les agitades consciències de la burgesia amb aspiracions. Ara, amb l'orgull necessitat d'un reconeixement més universal, preparava el salt a la política empès per l'entusiasme de la seva dona, d'origen humil, que hi veia la oportunitat d'acabar, per fí, amb la condescendència classista i cruel de les senyores dels senyors. La Berta Resino lluïa orgullosa les seves millors joies embotida en un pretensiós vestit negre i el servei filipí uniformat servia canapès amb noms ridículs.

Tot anava com un rellotge. L'amfitriona somreia a les felicitacions de la dona del ministre, que congregava somriures interessats al seu voltant. L'alcohol anava pujant el volum de les converses, estroncades de cop pel soroll d'una porta corredissa oberta amb violència. Rafael Resino, hereu universal i fill a estones del matrimoni modèlic, apareixia nu i depilat, amb les cames i els braços estesos en una X i la mirada fixa en una ploma de gall d'indi que sostenia a manera d'espasa en la mà esquerra. Després de l'ofec dels primers murmuris, quan el silenci es va fer absolut, en Rafael Resino va interpretar una reverència monàrquica i va començar a ballar maldestrement al compàs de la seva pròpia melodia tararejada entre esbufecs. Els esmòquings i els vestits de cua van recular arrossegant els peus per construir un escenari circular sobre el marbre blanc. La crema i la nata gaudien en secret de l'escàndol sota una màscara assajada de sorpresa aristocràtica. Un atrevit intent de "pas balloné" va posar fi a l'espectacle i a la fràgil verticalitat del xaval, que va quedar de quatre grapes amb el cap cot i el turmell dret adolorit. Emilio Reyes, fidel empleat del pare i company d'estudis del fill, es va afanyar a cobrir el seu amic amb una jaqueta, el va aixecar i el va dur a empentes a la seva habitació del pis de baix deixant enrere els primers murmuris. La mare, sufocada fins al límit, va entrar en la cuina i va fer fora el servei per plorar tota sola enfront de l'aigüera. El senyor Resino romania impertèrrit en el saló, trencat fins a les entranyes, entomant el menyspreu i la vergonya amb la mirada vermella. Els convidats van anar marxant. Ni tan sols inventaven excuses. Desfilaven en fila índia davant de l'amfitrió, en silenci, amb la mirada baixa i mig somriure a la butxaca. Rafael Resino, estàndard de l'èxit i els bons costums, quedava oficialment destronat de la cúspide abans d'arribar-hi. Va tancar la porta darrera de l'últim convidat i es va arrossegar fins la cuina. Ella seguia dreta, recolzada sobre l'aigüera, enfront de la finestra i donant-li l'esquena a la porta. L'aixeta era oberta i el servei filipí s'havia amagat al pis de baix. En Rafael Resino es va acostar lentament i li va posar les mans sobre els muscles. Ella es va desplomar. L'home es va ajupir i va cridar el seu nom en veure la sang rajar dels seus canells. Emilio Reyes va pujar els graons de tres en tres i va córrer a la cuina. La Berta surava inconscient en braços del seu marit, que la mirava fixament als ulls en un estat sostingut de catalèpsia. L'Emilio va apartar al seu cap d'una empenta i va intentar frenar l'hemorràgia nuant nerviosament tovallons damunt dels talls. La va agafar en braços i la va dur a l'ambulatori, oportunament situat davant de l'edifici. El senyor Resino no va dir res i es va quedar assegut enmig del toll de sang amb la mirada perduda i la ment en negre. En Rafael va sortir de l'habitació del pis de baix vestit i espantat. Pujava les escales estranyat pel silenci i assajava mentalment un discurs llargament estudiat per enfrontar-se als seus pares. Va Entrar tremolant a la cuina. La sang i el silenci li varen arrencar el vòmit. Va sortir al saló. La finestra estava oberta i en Rafael va treure el cap marejat i desconcertat. Set pisos avall, el seu pare s'havia convertit en un ninot de drap sobre una taca vermella. Es va asseure al sofà. Va tancar els ulls i es va tombar en posició fetal, amagant la cara i la vergonya entre els seus braços tremolosos. Emilio Reyes va tornar de l'ambulatori i va jeure al costat del seu amic. La policia els va trobar fosos en un petó.