El protagonista

L'home que acaba de complir els quaranta s'asseu davant de l'ordinador. Com que la seva situació econòmica és depriment i el cava i el pastis li han embafat d'auto estima, ha decidit fer un "best seller". Obre l'editor de text i comença a escriure.

La historia que està a punt d'escriure serà impresa per la millor editorial. Li oferiran un contracte milionari i es passarà la resta de la seva vida viatjant i escrivint. Tot està decidit. No en té cap dubte. La seva dona no en sap res, serà una sorpresa. Els seus dos fills podran presumir de pare quan l'entrevistin a la tele i els seus amics es moriran d'enveja. Comença a escriure. És de nit. Un home, beu una cervesa a la barra d'un bar de mala mort. No. Espera. Millor farà un conte. És més curt i diuen que més difícil. Sí s'afanya, el podrà enviar avui mateix. L'editorial (encara ha de decidir quina serà l'afortunada) es quedarà impressionada i aquesta mateixa setmana firmarà el contracte. No cal escarrassar-se amb la història. Segur que sorgeix quant comenci a escriure. Només és un conte, dues o tres pàgines faran el fet. L'home del bar rep una trucada al mòbil, s'espanta, deixa unes monedes al cambrer i marxa atabalat. Un altre client l'observa fumant un cigar rebregat i somriu des de l'altre extrem de la barra. Paga i també surt.

Ja està. Un començament intrigant. Ara només cal trobar-hi un final i omplir-ho amb un parell d'escenes ben treballades. Se'n va a la cuina, es prepara un cubata i pren el darrer tros de pastis amb que han celebrat l'aniversari aquell vespre. La seva dona es desperta amb el soroll dels glaçons rebotant dins del got.

Que no vens, carinyo?

L'home entra a l'habitació i li fa un petó. - Ara vinc, descansa -.

De nou davant de l'ordinador, l'home s'encén una cigarreta, li fa el primer glop al cubata i decideix matar al protagonista. Serà una mort inesperada, un impactant final que farà que el lector es sorprengui, que el faci pensar. Aquella ha de ser una mort injusta, immerescuda, una putada que reflexi que ser bona persona és la millor manera d'acabar malament. Un final tràgic fa més atractiu el relat - pensa amb un somriure - . El protagonista surt del bar atropelladament. Agafa un taxi. L'altre client del bar, el que l'ha estat observant, en para un altre i, és clar, li diu al taxista: "Segueixi aquell taxi". El taxista el mira pel retrovisor per veure la cara del graciós i es posa en marxa resignat. El primer taxi s'endinsa al barri més perillós de la ciutat. El protagonista baixa davant d'una botigueta de queviures. Hi entra. El perseguidor li demana al taxista que s'esperi a una distància prudencial, però l'home el fa fora del cotxe, "que les pel·lícules al cinema, home !!". Passen deu minuts i el protagonista surt per fi de la botigueta amb la ma dreta dins la butxaca de l'abric. El que el persegueix pensa que el protagonista acaba de comprar una pistola i s'amaga per no ser vist, però el protagonista no sospita res i camina cap a un carreró fosc dos carrers més enllà.

Ara tots dos son al carreró, i l'home es bloqueja. Vol que els passi alguna cosa estranya però no estrambòtica. Sorprenent però creïble. Només se li acudeixen bajanades. Cap idea brillant.

L'home es recolza a la cadira i apura el cubata. Ja són les tres de la matinada i està cansat. Se'n torna a la cuina i se'n prepara un altre - l'últim - més suau. Pensa en el protagonista i en el seu perseguidor. En lloc de tornar a l'ordinador, ara s'asseu al sofà del menjador i posa la tele sense volum per no despertar ningú. Pensa en les tres reedicions del primer llibre. Pagarà tots els crèdits. Al banc deixaran de mirar-lo malament. Canviarà de casa i de cotxe, i la seva dona podrà deixar de treballar i de preocupar-se. S'adorm amb mig somriure als llavis, just en el moment que el protagonista entra silenciosament a la casa, la dona de l'home s'aixeca del llit i fa una trucada i l'editor s'encén un cigar rebregat mentre contesta al mòbil.