--- L'arbre del turó ---

La llunyania de l'horitzó
retalla la silueta d'un arbre mort
de seques rames abandonades a la calor
d'un clima que essent inhòspit
li va permetre viure
arrapat al cim d'un erm turó.
No va ser per manca de pluja
que inundava la vall d'aigua l'insòlit dia
quan el cel obria el seu inabastable doll.
Tampoc el va matar l'excés de fred
quan el tenyia d'una cristal·lina blancor
reactivant-li el batec del seu fusteny cor.
No va emmalaltir d'enyorança
acompanyat com sempre estava
dels ocells que en ell aturaven el vol.
Ni cap llamp va gosar tocar-lo
respectant la solemnitat amb què regnava
el pujol que duia el seu propi nom.
Però l'epidèmia de formigó
va fer que li canviés la sort,
les seves arrels varen topar amb la fredor
d'un futur tan fosc i sòrdid
que va escollir deixar de viure
abans de fer-ho en aquella trista presó.