L'arbre del pa

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Amb aquest nom es coneixen uns arbres que fan fins a 18 metres d'alçada, que pertanyen a la família de les moracies, de fulles sempre verdes, i que donen uns fruits comestibles de la mida d'un meló , coberts de punxes, de color groc fosc i amb una polpa groga i fibrosa, rica en glúcids. Es extensament conreat a les regions intertropicals. Aquest arbre singular ha estat objecte de moltes llegendes, una de les més boniques, sinó la que més , es la que s'explica a l'Índia , i que diu que en un lloc allunyat i solitari, vivien en una cabana molt humil un ancià, el seu fill, un criat i un gos, era l'època del monsó i plovia de forma torrencial i permanent ; malgrat que únicament tenien ja quatre peces de pa, no s'atrevien a sortir.
Una nit en que plovia de forma especialment virulenta, varen sentir un forts cops a la porta, el criat va anar a obrir i va veure que es tractava d'un captaire que demanava una mica de pa; l'ancià es va mirar les minses reserves que tenien, i li ca dir al criat " dóna-li el meu pa, aquest home es més gran que jo, i està més necessitat, sembla que li manca fins i tot un sostre per a aixoplugar-se de la tempesta, que Brahma ens protegeixi !"
El criat va fer el que li manaven, no sense però manifestar gestualment la seva desaprovació, el captaire va agafar el pa, els va beneir i va tornar a sortir a la tempesta.
Van passar uns dies, i la pluja continuava amb la mateixa intensitat, novament es van sentir un cops a la porta, i en obrir, va presentar-se novament el captaire a demanar una mica de pa. L'ancià desprès de pensar-ho una estona, li va dir al criat, " podries donar-li el teu pa, si ajudes al desventurat, Brahma t'ho compensarà "
El criat, aquesta vegada de forma generosa, va lliurar el seu pa al captaire, que va agafar el pa, els va beneir i va tornar a sortir a la tempesta.
Van tornar a passar uns dies més, la pluja continuava amb la mateixa intensitat, novament es van sentir un cops a la porta, i en obrir, va presentar-se novament el captaire amb signes evidents de defalliment a demanar una mica de pa. " dóna-li el pa del meu fill, així d'infant ja aprendrà a ajudar al proïsme " , foren les paraules que l'ancià adreçà al criat, que amb gran tristesa va fer el que li manaven, el captaire va agafar el pa, els va beneir i amb llàgrimes de gratitud al ulls, va tornar a sortir a la tempesta.
Les pluges semblava que creixien en virulència, i al cap d'uns dies més, es van sentir un cops a la porta, i en obrir, va presentar-se novament el captaire demanar una mica de pa, "només ens queda el pa del gos, Brhama sigui beneït que ens permet alleugerir les misèries d'un germà. Si el gos pogués, sentiria també l'alegria d'aquesta bona acció. Dóna-li doncs el pa del gos ". Amb aquestes paraules es va adreçar l'ancià al criat, que forma de tranquil·la va lliurar el pa al captaire; aleshores el captaire es va adreçar al criat pel seu nom, i el va beneir mentre la seva persona es transfigurava ; la roba de captaire va caure i una llum resplendent el va envoltar; el cos vell i marcit va esdevindré jove i immarcescible : era el déu Brahma, va lliurar ala criat una llavor com una ametlla i li va dir , " Dóna-la a l'ancià i que la planti. Creixerà d'ella un arbre amb quins fruits no passareu mai més fam. Aquest es el premi de Brhama per l'ajut que heu donat al desventurat", dit això va desaparèixer.
El criat va entrar a la cabana , i va lliurar la llavor a l'ancià tot i explicant-li el que havia succeït, van sortir fora, però el déu ja no hi era, de sobte però va parar de ploure, i l'ancià va plantar la llavor dalt d'un turó, desprès tots junts l'ancià, el seu fill, el criat i el gos, van donar gràcies a Brhama.
Acte seguit una pluja càlida i benigna, va caure damunt la terra assaonant la llavor; ben aviat va començar a sortir el tronc fins a formar un arbre magnífic, d'entre les seves rames van sortir quatre fruits, eren quatre pans, esponjosos i molt saborosos ; Així amic lector , expliquen a l'Índia que es va crear l'arbre del pa, com un regal de Brahma al seu poble estimat.

Comentaris

  • Gràcies pels teus relats.[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 15-05-2005

    M'ha agradat molt aquest relat. Sobre tot perquè jo em dedico a l'arboricultura i els relats sobre arbres, igual que el del pi de les quatre besses, me'ls llegeixo amb especial atenció.

    T'he incorporat als meus escriptors preferits.
    Et seguiré llegint ; )

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5406956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com