Cercador
L'aneguet lleig
Un relat de: Llop_del_Nord- Compartir:
Fa uns dies que surto al carrer i noto mirades. Mirades que, sense cap tipus de dissimul, es mostraven interessades en la meva figura. No acostumo a anar especialment vestida ni maquillada. Podem dir que sóc una dona que no es cuida massa i tampoc mira massa per la moda.
L’altre dia, per exemple, una d’aquestes mirades va estar a punt d’estavellar-se contra un altre vehicle. M’explico: Caminava cap al banc, amb uns texans i un jersei. Era un dia d’aquells que feia bo i no hi havia necessitat d’agafar l’abric. Llavors, vaig creuar el pas de vianants i el noi que era dins el vehicle que m’havia deixat passar se’m va quedar mirant. Quan vaig acabar de creuar, vaig escoltar un clàxon i vaig girar-me instintivament. Allà teníem el pobre noi, embadalit amb mi després de l’espant. Puc donar fe que em mirava a mi: al carrer no hi havia ni una ànima.
Era el primer cop a la vida que em passava una cosa així... Potser seria perquè hi ha gent que som com l’aneguet lleig... Sí, l’aneguet lleig, aquella història d’un ànec que no s’assemblava als seus germans i que tothom del seu voltant trobava lleig fins que va créixer...
En aquesta mateixa situació em trobava jo ara. Havia estat aneguet lleig però haver envellit m’havia fet guanyar bellesa exterior i convertir-me, sense adonar-me, en cigne... Tot i que jo li dono més importància a aquella bellesa que no es veu i que transforma les persones...
L’altre dia, per exemple, una d’aquestes mirades va estar a punt d’estavellar-se contra un altre vehicle. M’explico: Caminava cap al banc, amb uns texans i un jersei. Era un dia d’aquells que feia bo i no hi havia necessitat d’agafar l’abric. Llavors, vaig creuar el pas de vianants i el noi que era dins el vehicle que m’havia deixat passar se’m va quedar mirant. Quan vaig acabar de creuar, vaig escoltar un clàxon i vaig girar-me instintivament. Allà teníem el pobre noi, embadalit amb mi després de l’espant. Puc donar fe que em mirava a mi: al carrer no hi havia ni una ànima.
Era el primer cop a la vida que em passava una cosa així... Potser seria perquè hi ha gent que som com l’aneguet lleig... Sí, l’aneguet lleig, aquella història d’un ànec que no s’assemblava als seus germans i que tothom del seu voltant trobava lleig fins que va créixer...
En aquesta mateixa situació em trobava jo ara. Havia estat aneguet lleig però haver envellit m’havia fet guanyar bellesa exterior i convertir-me, sense adonar-me, en cigne... Tot i que jo li dono més importància a aquella bellesa que no es veu i que transforma les persones...