Cercador
El monstre
Un relat de: Llop_del_Nord- Compartir:
Menja, menja... Menja...
Havia conegut al monstre feia poques setmanes. M'ajudava quan tenia problemes amb la meva vida. Tenia por d'ell però, estava fent tant per mi... Jo no podia negar-m'hi, no tenia la força de voluntat necessària. Ell, sempre em demanava més.
Menja, menja... Menja...
Notava sensacions desconegudes, que m'omplien de goig, d'exitació... No podia parar de fer el que em demanava tant insistentment...
Menja... Més, més...
Em relaxava, l'ansietat desapareixia... Tot el que feia era omplir-me la boca amb aquella delícia que desapareixia dins la meva boca...
No podia parar. No volia parar.
Així, molt bé, tot cap a dins... Menja-t'ho tot.
Fins que ja no vaig poder més i vaig explotar. Em cremava la gola, l'esòfag, em cremava la boca. Els sucs gàstrics van pujar del meu estòmac ple a vessar i vaig vomitar. Va ser així, entre llàgrimes que vaig conèixer el nom del monstre... Bulímia.
Havia conegut al monstre feia poques setmanes. M'ajudava quan tenia problemes amb la meva vida. Tenia por d'ell però, estava fent tant per mi... Jo no podia negar-m'hi, no tenia la força de voluntat necessària. Ell, sempre em demanava més.
Menja, menja... Menja...
Notava sensacions desconegudes, que m'omplien de goig, d'exitació... No podia parar de fer el que em demanava tant insistentment...
Menja... Més, més...
Em relaxava, l'ansietat desapareixia... Tot el que feia era omplir-me la boca amb aquella delícia que desapareixia dins la meva boca...
No podia parar. No volia parar.
Així, molt bé, tot cap a dins... Menja-t'ho tot.
Fins que ja no vaig poder més i vaig explotar. Em cremava la gola, l'esòfag, em cremava la boca. Els sucs gàstrics van pujar del meu estòmac ple a vessar i vaig vomitar. Va ser així, entre llàgrimes que vaig conèixer el nom del monstre... Bulímia.