l'amor... s'acaba?

és preciós!!! Sobretot l'últim vers!
Saps que em tens captivada eternament...
BONES FESTES, GENI!!!!!!

Hola Capdelinet!!! quan de temps!!! he estat un temps sense poder escriure per algun problemet familiar i tal... però bé, ja estic bé i torno amb força!! jeje
Respecte al poema... l'amor s'acaba? No, no, l'amor no s'ha d'acabar, tot i que de vegades...ho fa. Lluitem perquè no passi!! jeje
He trobat molt molt a faltar la web i a tots vosaltres! bé, molt petons i passa un molt bon Nadal i feliç any nou!!

laura^^

M'ha encantat el teu poema, bé, això no és pas gens extrany. jeje

L'amor no s'acaba, hi estic d'acord. La vida la converteix en ràbia o en rima. Pel què veig a tu la vida te l'ha convertit en rima, per poder fer un poema com aquest i com tots els què fas. Magnífics. Felicitats!

Desitjo que passis un molt Bon Nadal! T'ho mareixes.

Un petó immens!

Anna

sí, com tu vas dir estic molt "despenjada" d'aquesta pàgina... I mira que aviat farà un any que vaig atrevir-me a penjar el meu primer relat... Però tot canvia, sí, i l'amor no està exempt d'aquest canvi.

Ràbia o rima...
Odi o ignorància...

I aquests canvis que comporten? En mi... una desaparició total de la inspiració...

Ja no sóc la mateixa, i per tant, les paraules tampoc ho són.
Suposo que quan sigui conscient del canvi i l'accepti... tornaré a deixar que el meu subconscient s'escapi a traves d'una mina...

Però per ara, a esperar...