--- L'amor idealitzat ---

Es veia tota bonica,
amb un lluent somriure, davant del mirall.
Els cabells daurats brillaven,
vermelló en els llavis i els seus ulls ombrejats,
el rostre goig reflectia,
i és que ja s'apropava el moment tan desitjat.

Per a entrar al pavelló
hores abans el primer lloc ocupar.
Quan s'obriria el teló
es donaria tota ella lliurada
a la voluntat del príncep que,
amb les seves cançons, la tenia
en cos i ànima encisada

Enmig de música i llum,
d'un idíl·lic festeig amb la multitud,
un cop ell la va veure
al llindar de l'escenari es va seure
i entre cant i cant, amb la mà,
el bes més dolç que mai s'ha fet al món
en un sua vol li envià.

Quin instant més fugisser,
com d'efímera va ser la vetllada,
com de trist l'adéu darrer,
quina buidor silenciosa tan amarga
quan a ella sols li quedà
aquell breu petó del seu cavaller estimat.