L'AMISTAT

Un relat de: Rafaelmolero
Quan em mirava en saludava
amb llàgrimes als ulls
fins anunciar un irresistible
somriure.
Quan es preocupava del meu futur
em donava alguna espenta
i sentia amb esperances
de fer-nos més amistat.
Somiava cada dia amb paraules de debò
assaborint el poder
de cada besada que ens donava l’esperit.
Continuaven amb passos
decidits, dins i fora de la vida,
perquè el cor ens faça
més amistat.
Quan el perfum de la vida
ens reflectia els cors es fonien
amb una seqüència inoblidable.
No espere molt de tu
però ens complementem. 24 de gener / 13

Autor, Rafael Molero cruz

Comentaris

  • Rafael[Ofensiu]
    Gabriel M. | 06-02-2013 | Valoració: 10

    Moltes vegades ens costa valorar realment el que és l'amistat.
    Molt bones reflexions en versos.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.