L'AMISTAT

Editat a la revista Lo Mussol núm. 62

Pág. 23

mercè calvet
28 de febr. (Fa 9 dies)

per a usuari
Hola Gemma, sóc Mercè Calvet, la directora de la revista Espais que us
ha parlat la Teresa Serramià.
Pots col·laborar sempre?
És una revista de curta tirada que editem un grup d'amic, bé, sóm els
espaiencs que hem fet amistat a través de la paraula escrita a la
nostra revista.
Si t'interesa col·laborar pots fer-ho amb prosa i/o poesia, donat que
hi ha els dos apartats.
Si és així m'hauries de donar el teu nom i cognoms, adreça i
telèfon.La revista surt cada trimestre o sia que n'hi ha quatre a
l'any.
Espero la teva resposta i si ho prefereixes, també, la teva col·laboració.
La propera revista sortirà el proper mes de març.
Atentament

L'amiga relataire Teresa Serramia, em va oferir col·laborar a una revista que editen un grup d'amics anomenada ESPAIS.

La directora és Mercè Calvet. Els dos propers comentaris son per lligar-ho amb això.

Vaig acceptar col·laborar i els hi vaig envial L'AMISTAT.

Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 16-1-2012

Amb un llenguatge planer i sense massa escarafalls, has exposat clarament en què consisteix aquest fenomen de l’amistat entre dues persones.
L’has resumit molt bé amb uns mots que contenen les claus en què es basa i has descrit el procés pas a pas.
I cap al final, una frase rebla el clau: “Només l’entenen el que la comprenen, els que no necessiten buscar-li el significat”.

Sempre he cregut que és veritat allò de “Qui té un amic, té un tresor”, però després de llegir la teva exposició, encara m’admira més tot allò que es posseeix quan penses que amb algú et lliga aquest llaç preciós que és l’amistat!

Parlant de llaços que permeten establir lligams, a mi també m'agrada molt haver-te descobert i tenir la oportunitat de intercanviar comentaris sobre els nostres relats respectius, cosa que suposa que els hem llegit, i de la que es deriva que anem coneixent una mica a qui els escriu i el seu estil d’escriptura, però també a la persona que batega darrera els mots.
Per això he vingut avui fins aquest el teu segon escrit publicat. Per això també t’ofereixo el meu segon : AI!, escrit després d’un d’aquells “moments crítics i difícils en que es pot trobar” algú i en els que s’agraeix tenir un bon amic a mà ( Ja et dic des d’ara, per a la teva tranquil•litat, que aquest relat si que està inspirat en un fet autobiogràfic puntual, però l’ensurt va quedar en això i res més, no voldria que t’espantessis sense raó! )

I ara t’envio una abraçada amistosa,
Unaquimera