L'albada

Una nit màgica, una il·lusió, un record, pura ficció. Un intent inútil de fingir una realitat inexistent. deixo enrere la recerca per quedar-me tancada, per sempre més.
una nit, una carícia;realitat idealitzada per una ment somniadora que desitja amb resignació.
quatre ulls i dues mirades, mil paraules fluint en el silenci més absolut d'una nit fosca i freda.
dos cossos abraçats, dues ànimes enllaçades, un sol moment, una sola nit.
de cop, sense sentit, esquena contra esquena; un nom que ressona en la buido, un petó, un "tanca els ulls i dorm", i silenci un altre cop.
la pluja colpeja la finestra.
les paraules a cau d'orella fan sortir el sol.
ignorància, silenci i son.
lentament s'encén el dia, amb els ulls tancats i les ànimes separades, els cossos abraçats i les mirades cansades.
surt el sol i tot s'acaba, però els dubtes no moriran.
les mans aniran unides, però els ulls no es miraran.