aquell home

No estava molt segura del que feia, era molt diferent a mi, i era gran, molt gran, però molt atractiu.
Les seves mans expertes savien donar al meu cos el que demanava, i jo, que gairebé no savia què feia, notava que em posava vermella, mentre em desordava la brusa, tan a poc a poc, que encara feia que en tingués més ganes.
De tant en tant, deixavem de besar-nos, i ens miravem fixament, amb passió, i alguns cops em xiuxiuejava coses a l'orella.
Mai em vaig deixar veure del tot, sempre em tapava amb els llençols, i ell també, tot i que crec que ho feia per mi, per que no em posés més nerviosa del que acostumava a estar, sobretot els primers cops.
A vegades pensava que no estava bé, que era massa gran, però quan em mirava als ulls, i s'acostava, mol a poc a poc fins que els nostres llabis es tocaven sense arribar a besar-nos, aleshores no m'hi podia resistir, i ell aguantava aquesta postura, fins que jo no podia més, fins que el meu desitg era tan gran que m'hi llençava sense dubtar-ho. Així jugava amb mi, fent-me esperar al moment on el deitg esclata, fent-me patir de desig; i a mi em tornava boja que em fes patir. Els seus dits coneixien bé cada racó del meu cos, mentre jo, inocent, em dedicava a dibuixar el seu somriure als llibres, quan era a classe pensant en ell, tot i que sovint no pensava només en el seu somriure.
Però un dia, de cop, va deixar de trucar-me. Vaig esperar, ell sempre em deia que em trucaria, i vaig pensar que pot ser m'estava fen esperar de nou, com un altre joc, i al final em vaig decidir a telefonar-lo. Per desgràcia, ell havia trovat una dona, gran, amb qui tenia intenció de formar una família; i jo, dons jo em vaig haver d'acostumar als nois de la meva edat.
Va fer de mi una dona, i quan em va deixar, vaig tornar a ser la noia que havia estat.
Mai no m'he tornat a sentir com quan em sentia estant entre els seus braços.