Laberint

Un relat de: sants78

Parets i cantonades.
Foscor i ombres.
Ciment, formigó
i asfalt menjant peus.
Arrels metàliques
i soroll.
El vent bufa
i tot s'omple de pols
i fum entre els homes,
que desapareixen
a la vista
menjats pel gris
i el negre.
El cel no ha sortit avui.

Comentaris

  • no gosa sortir[Ofensiu]
    Leela | 23-05-2007

    quan a la terra ens perdem en aquest laberint tan ben descrit de fums, de foscors, de ciment i de fulles metàl·liques que ni tan sols poden volar perquè l'aire s'ha espesseit.

    Un bon poema!
    Una abraçada!!

    Leela

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

490401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]