Cercador
La Visita
Un relat de: iong txon- Compartir:
Serà una nit serena d'estiu
amb una gran lluna sobre l'horitzó.
El nostre amic jueu ens vindrà a veure
muntat dalt d'un elefant de grans orelles.
Quan el vegis com creua el pont
i passa majestuós entre les palmeres,
avisarem els veïns, pararem taula
i prepararem un ressopó per paladejar les hores,
mentre conversem entre amics i rialles.
La càlida lluna plena de la nit de Sant Joan
ens mirarà entre les palmes de washingtònia
i somriurà satisfeta.
Planejarem una excursió, llegirem poemes
i recordarem temps passats,
mentre passegem pel jardí.
Despertarem els nostres fills,
els contarem un conte,
i deixarem que el nostre amic els instrueixi
amb la seva antiga saviesa.
Farem jocs de mans i després
els nens jugaran entre els arbres.
Pujaran damunt l'elefant de grans orelles
i a la lluna, veient-los, se li il·luminarà la cara;
resplendirà com un mirall d'argent.
Servirem una infusió de til·la amb mel,
i ens l'anirem bevent a poc a poc,
assaborint la nit i fent tertúlia
fins que sigui de matinada.
Ens acomiadarem del nostre amic
i tornarem a posar la canalla a dormir.
Se n'anirà dalt del seu elefant.
S'endinsarà entre les palmeres,
s'esvanirà creuant el pont.
Comentaris
-
holaaa[Ofensiu]tramuntana | 03-09-2005 | Valoració: 9
Eii! M'ha agradat molt aquest poema. Molt esperançador. Felicitats!
ens llegim!!
laura^^ -
Un poema ple d'esperança[Ofensiu]Carme Cabús | 08-07-2005
Aquest poema està traspassat per una prometença, per un desig de puresa, gosaria dir que per un salvador: el nostre amic jueu. Està il·luminat per una llum d'esperança. Molt bé, bpquim!
-
Senzillesa [Ofensiu]jacobè | 31-05-2005 | Valoració: 9
i quotidianitat. M'has transportat en aquesta escena familiar plena d'amor, tendresa i pau. Has fet una descripció molt viva. He llegit el comentari que has fet de la Nau inacabada d'en Brumari. Jo sóc la filla que va compartir el bacallà amb tots vosaltres. M'he animat a escriure. Gràcies per recordar-nos i gràcies pel teu silenci i senzillesa. Nosaltres també et recordem.
-
Frescor[Ofensiu]bonanoti | 07-05-2005 | Valoració: 9
Molt bé bpquim amb aquest poema-relat.
Tant de bò s'afegissin molts escriptors amb aquestes aportacions que no per ser humils i senzilles deixen de contenir un missatge dolç,tendre,net,transparent ,talment com ulls d'infant !!
Estem tant farts de rebre -sense voler-ho pas-imatges,paraules carregades de repungnats fortors que maregen el nostre esperit que sols cerca bellesa, veritat,pau...
Endevant i felicitats amic!
Josep (bonanoti)
Valoració mitja: 9
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.