La vida robada

LA VIDA ROBADA

Un remolí ens engola per la seva temeritat

els ulls oberts en escreix busquen el fons, i ploren

imatges de sang colpegen el meu cervell

i drogat, de tantes mentides, tan sols puc riure.

Les notícies m'arranquen trossos d'alè, de vida

veig enfonsar-se a l'home, en la foscor, en la ira

mans buides, cors trencats, cossos destrossats

exigeixen el record, volen la venjança, la volen!

Els coets xiulen la seva veu de mort, per qui?

els fantasmes de la guerra sacrifiquen els innocents

per un fals orgull de victòria sense cap guany.

Tan sols com a núvol de fons, la figura de la dalla.

Ja n'hi ha prou!! Algú ha de cridat, i després, morir.

Si la mort s'aliés amb els dèbils no hi hauria guerra

si la pau no fos un colom i fos un gran drac de foc

renaixeríem de les cendres, per tornar a començar.