La vida és...?

en que cadascú veu un paisatge diferent
on els companys de viatge poden ser tots o ningú, i el mes important no es el viatge sino el que aprends en el trajecte.

Sovint els companys els podem triar , altres cops no, i del paisatge podem veure coses tant diferents ...
Hi ha infinites possibilitats ... a la vida.
Avet

Ja han passat més de tres mesos i no has tornat a publicar. Estàs pensant la resposta?
Si la trobes m'agradaría que me la fessis saber.
Mentrestant creuré en el destí. No podem escollir ni tan sols la nostra raça.

Benvingut a aquesta casa de boigos.

Irene Tironi

si tu et fas lliure. Si creus en la teva llibertat.

Es pot triar el destí?
Som lliures d'escollir?

crec que aquí està la clau: Som lliures d'escollir. Per tant, ets lliure de fer-te lliure o de lligar-te a corrents marcades, normes imposades i camins que no et criden o no cerques.


eps! veig que ja t'han publicat i has passat a ser ususari! :) Tranquil, no pensava que fossis pas un trol. De fet, agraeixo el teu comentari crític (constructiu!) i els consells aclaridors de després.

De fet vaig seguir les pautes que em va passar una companya del web, però només em parlava de l'estructura (quartets, etc) i la rima-versos.

I ja em va comentar algú el tema de la síl·laba tònica, l'accent, etc. Però aquestes cosetes les tinc moooolt fluixes! ho reconec. Per això agraeixo els consells com els teus. Perquè quan tingui un moment llarg, i pugui mirar-m'ho amb calma, intentaré entendre-ho i posar-ho en pràctica!

No segueixo massa normes a l'escriure poesia. Em deixo guiar per com em sona, la musicalitat, el que em desperta, i sóc bastant de "versos lliures". Sense massa pautes...

jeje


Bé, ara que ja ets per aquí, seguim en contacte! (benvingut!)
(i per descomptat, pots seguir aconsellant-me! seràs ben rebut!)

gem's kispareta

és el si de la humanitat, demanar més i més, i com més en savem, més veiem que encara hi han més preguntes.

Bona entrada a relats, i benvingut/da.

Et preguntes què és la vida i aquesta és una pregunta metafísica que té moltes respostes segons les interpretacions que cadascún en faci. El meu fill, doctor en química, et diria que el que som ho portem escrit al codi genètic. I ja està. Jo no hi estic d'acord i això ens dóna
la ocasió de tenir sucoses i engrescadores discussions a taula, quan ens ve a visitar.
El que sí és cert és que la vida és l'unica cosa certa que tenim fins que ens detura el rellotge. Això doncs, sóc de l'opinió que se n'ha de treure el suc i mirar sempre totes les coses positives que tenim.
Repeteixo. Benvingut a RC.