La veu del quimèric violí

Un relat de: girasol

He escoltat la veu d'un quimèric violí
i m'he embruixat, com una fada,
amb el so d'aquest silenci vespertí.

No ho sabeu...l'imaginari
no ha estat mai ficció en mi:
sóc dona d'aigua, encantada
gojada amb l'infinit felí
- que vetlla emmutit
al clar de lluna-

i als seus peus hi cau la nit...


He parlat amb el vent d'aquest
quimèric violí
desafinat pel clar de lluna.

De les cordes de setí
n'hi colgava alguna estrella
desterrada entre els estels
i en l'oblit... ser pols de duna.

Desentonava, el quimèric violí,
amb l'elegància de qui encanta...

ell sabia que al seu si
una estrella i un felí
revifaven pàl·lids somnis
del seu obscur destí.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

77842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol