La trobada del caminant amb la seva ombra

Quin raig de sol, avui, s'escola des de la fontana del cel pels sòls encara humits de la darrera pluja! I els arbres d'hivern, meres armadures de paraigua, no ombregen, amb llurs barnilles despullades, ni marges de camí ni clarianes de bosc ni ribes d'aigua. Són els mateixos caminants que fressen camins del sol, els qui han de traginar la seva pròpia ombra per encalçar-lo!