LA TORRE ROSA DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratàvem la mal dita Torre Roja , el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés; en la meva recerca de dades – Vialdecans, no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia- trobava un enllaç molt interessant : http://trestorres.viladecans.org/fileadmin/TRES_TORRES/CANIS_VALLIS_2011/Canis_Vallis_2.pdf



Incorpora l’article una fotografia datada a la meitat del segle XIX. L’autoria de la imatge – el fill de l’arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821– Barcelona 21 de febrer de 1897 – dona versemblança a la hipòtesis que sigui l’autor del projecte de reforma de la façana de ponent i de la torre central convertint-la en un palau d’estil medievalista, dut a terme a darreries del segle XIX.

La façana de llevant queda sense reformar, i es manté la casa de pagès adossada a la torre central

El 13 de juliol de 1907, el marquès de Puertonuevo, Baltasar Ferrer i Pujol de Senillosa ( 11-01-1857 + 07-11-1932 ) , ven a Mercè Pratmarsó i Soler, esposa d’Àngel Arañó i Arañó, la propietat de la Torre Roja.

A mitjans dels anys vint, Mercè Pratmarsó decideix enderrocar la casa de pagès de la banda de llevant per completar la reforma de la Torre Roja, tal i com avui la coneixem.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1952/02/20/pagina-13/32807133/pdf.html







l’autor de la reforma de les façanes de llevant i nord de la Torre Roja és l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965).

A finals de la dècada de 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col•legi públic Doctor Trueta al costat. L'edifici i els jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80.

Actualment presideix una plaça a la que dona nom i a l'interior està ubicada la seu de l'Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l'Ajuntament de Viladecans.

El fet que la major part dels consistoris de la comarca del Llobregat jussà, no disposin d’un Catàleg de Patrimoni en línia, no em sembla lògic ni casual.

Enlloc de Catalunya el creixement demogràfic des del primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera), ha comportat una transformació tant radical, i la destrucció – sovint arbitraria - d’edificis singulars.