La tia Rosa

Els dinars familiars, una delícia. La tia Rosa és soltera, té un grapat d'anys, una mica rata, però no falla mai amb els seus compromisos. Uns mitjons per els nens i unes calcetes per a les nenes, regal de Reis i enguany el tortell. L'any passat li va tocar la fava i com és de precepte ha de portar-lo, amb desgana però això no es perdona.
Una festassa, taula de disset comensals, vermut, primer plat, segon plat, postres i tortell de Reis. Un trasbals per a la mare, una feinada. La tradició és la tradició! avui dia de Reis ens ha tocat a casa nostre.
L'avi Sisquet i la tia Rosa, no són gaire bons amics, estan enemistats per un litigi de l'herència de l'avia. Unes terres que venien dels rebesavis, en fi que no es tenen gaire estima, tot i que són cunyats.
De sobte la tia Rosa canvia de color, li agafa una espècie de mareig, convulsions, ofec, fa mala cara.
-Serà una intoxicació, ja t'ho deia jo, aquells llagostins...
-No home no, és una baixada de pressió.
-Feu-li aire, doneu-li aigua del Carme.
-No es morirà no! -diu l'avi, ronsejant.
-Això és una lipotímia. Vinga ajudeu-me a carregar-la al cotxe, me l'emporto a urgències - l'oncle Magí, és el més decidit en aquestes circumstàncies.
-Telefona i diga'ns alguna cosa així que la visitin....Vinga! Fins ara.
La sobretaula va continuar, cafè i copetes, els oncles continuen la conversa que varen engegar per Nadal i les tietes parlen de les seves coses. L'avi capficat amb l'herència de la seva dona, que se l'emportà la cunyada o sigui la tia Rosa. (ring, ring, ring).
-Digues, si, si. Bé, si ara venim! Au fins ara!
-Diu que està en un box, entubada, tranquil·la, fora de perill. Ja ha recuperat l'alè i encara si estarà unes quantes hores.
-Pobre Magí, anem a fer-li companyia -diu l'avi.
-Au, som-hi!
-Què diu el metge...? - mira ara surt.
-Com està la tia?
-Bé, molt bé, li hem hagut de treure un secret que tenia ben amagat. Mirin ( obre una gasa... ) la fava del tortell.
-Serà garrepa! Se l'ha empassada per no pagar el tortell de Reis.