La tia enriqueta

Com passa a la majoria de famílies del món consumista, la meva, per Nadal es va reunir. Si bé Nadal és una època per destacar les coses positives dels altres, també, serveix per encendre debats familiars; tant d'àmbit personal com polític. De les qüestions personals debatudes no en faré esment, però, el meu pare té una tieta que viu a Barcelona i que, aprofitant les festes, va anar a passar uns dies a casa dels meus avis que viuen a una casa pairal del pla de "Panedes". El meu pare i jo vam fer-li una visita; la veritat és que l'última vegada que l'havia vist era bastant menut i, per tant, no sabia amb qui anava a tractar.
Vam ser rebuts pels meus avis i per la tia del meu pare amb entusiasme. No va faltar-hi el comentari de com a crescut el nen i que alt que s'ha fet i que guapo... Vam entrar al menjador de la casa i ens vam asseure a prop de la formidable llar de foc encesa que escalfava, sobradament, tota l'habitació.
L'Enriqueta és una senyora jubilada que ronda els setanta anys, d'aspecte afable, cabells curts i tenyits de ros, d'estatura mitjana i ulls blaus. Tot i el seu agradable aspecte, només d'entrar al menjador va recalcar que els abdominals del meu pare i del meu avi superaven la talla recomanada per no tenir problemes de diabetis. Els hi volia fer seguir un règim. Va explicar, amb exaltació, que la talla de la panxa era el que els metges utilitzaven per determinar si una persona estava en risc de patir malalties del cor.
Llavors la conversa es va desviar cap al marge polític amb un comentari del meu pare que va seguir amb tot un diàleg entre ell i la seva tieta:
-Estàs obsessionada. Ja se sap, la gent que escolta la COPE.
-Es clar que escolto la COPE -va contestar l'Enriqueta-.
El meu pare va respondre , ja sarcàstic i sense saber què dir per por de desviar la conversa a altres temes més desagradables.
-Si t'escoltes en "Los Santos"...
Llavors l'Enriqueta es va enrabiar.
-Què vos dir? Mira, ara, els únics que posen una mica de seny són els de dretes. Vaja, des de fa temps, jo només els voto a ells. Perquè els d'esquerres... No tenen un pèl de net, sinó, mira el terrorista d'en Carod; molt parlar de catalanisme i està renegant del seu pare. Si, si. No ho saps que es diu Pèrez?.
Seguint el rollo, el meu pare i va tornar.
-I t'has deixat el millor, se'n va a Perpinyà...-Va dir ell per encendre la cosa-.
-Quin porc!
La discussió va durar una estona més, però, va desviar-se cap a altres temes. Sobretot quan l'Enriqueta va dir:
-I tota aquesta "xusma" de "moros" i romanesos que pidolen pel carrer, què? Perquè pensa que Barcelona ha canviat molt, ja no és el que era. Ara, la gent de tota la vida tenim por de sortir al carrer. Por!
Arribats a aquest punt, va ser el meu pare el que es va exaltar.
-Aquí també n'hi ha de "moros". A l'empresa tinc un romanès que treballa, em prou feines es queixa i, a més, és la mar de simpàtic. L'Enriqueta va dir que "els de poble" no podíem entendre-ho, i va afegir:
-Pensa que el mercat està ple de "mendicaires". Dones romaneses que demanen i, a més, et grapegen! Perquè es veu que allà és una cultura que es toquen molt. Un cop, a una d'aquestes, quasi li "fotu" un mastegot! Acabaven d'intentar de robar-me la cartera i encara volien caritat? Ja se'n poden anar a passeig!
Després d'això, el meu pare li va preguntar què s'hauria de fer i la seva tia li va contestar:
-Enviar-los al seu país! Són tots uns lladres. Perquè pensa que l'únic que volen és conquerir Europa. No saben fer res més que robar. Això, amb Franco, no passava pas!
-Només falta dir que gracies a Franco som bilingües -va contestar el meu pare amb tot el sarcasme que va poder-, posats a fer el beneit...
I l'Enriqueta va rematar la funció.
-Evidentment. I saps on és el mal. Que tot el jovent -i em va mirar directament a mi- voten a les esquerres...
I Podria, encara, continuar reproduint el debat, conversa o el joc dels disbarats -com vulgueu dir-ne- una bona estona més. Suposo que en aquesta petita representació ja han sortit prous temes que es mereixerien ser el centre de molts debats.
És realment la mida de la panxa un factor important per determinar el risc de les persones a agafar certes malalties? S'ha de permetre que una emissora com la COPE es carregui el catalanisme, Catalunya i els catalans dia rere dia? És, Carod, un terrorista traïdor de les seves arrels? Són uns lladres tots els immigrants de Barcelona? Volen "els moros" conquerir Europa? La solució als problemes com els robatoris a les grans ciutats està en dictadures militars? Són tots els joves catalans, políticament parlant, d'esquerres? I sobretot, és necessari que les trobades familiars es converteixin en debats polítics?