Amb bon rollo (Gelosia)

El so estrident del timbre va despertar el senyor Arderiu Viladecamps i Cararrodona a les dues de la matinada. Amb la sensació que li faltava alguna cosa, es va posar les sabatilles i va anar a obrir la porta. Un home misteriós, alt, ben plantat, amb cara de preocupació i amb una mirada inquieta l'estava esperant a fora.

-Perdoni que el desperti a aquestes hores, però és que ja no puc més... Li he de preguntar una cosa.
-Pregunti home pregunti i potser així podrem dormir tranquils- va respondre l'Arderiu veient l'home tan atabalat.
-Que és gelós vostè?
-Gelós, jo? No, que va!
-Quin pes de sobre que m'acaba de treure, perdoni per haver-lo despertat a aquestes hores, de debò que em sap molt greu...

I de la mateixa misteriosa manera que havia aparegut, l'home va cridar tot de sobte: "Maria, no cal que t'amaguis més que entre el teu home i jo ja comença a haver-hi bon rollo..."