El que em porta a tu

Durant cada instant de temps que jo et miro,
ma raó i mon cor són independents,
l'una em diu que molt poc faig si t'admiro
l'altre que besi el dolç llavi que tens.

A prop teu la felicitat respiro,
amb el somriure de les teves dents.
Amb tu ben a la vora a tot aspiro
i no puc viure si no sé el que sents.

Pensant amb els teus ulls el plor s'acaba,
les llàgrimes són espurnes de llum
que em fan veure el que de tu em captivava.

I jo recordo les nits que em passava
volent fer que les penes fossin fum,
fum que, alhora, el teu nom em dibuixava.