La terra promesa

Un relat de: aurora marco arbonés

Deserten
desheretats de la terra,
perseguits per l'opressió
i l'esclavitud del pobre,
la servitud de la fam.

Creuen
el Mar Roig sense cabdill,
sense bàcul que els orienti,
sense muralla que s'obri
en les aigües abismals.

Trepitgen
un desert d'ones salobres,
sense el manà que sustenta,
sense aigua miraculosa,
sens arca de l'aliança.

Travessen
el Jordà de l'esperança
al preu de la pròpia carn,
cercant la Terra Promesa
d'on raja llet i aigualmel.

I ara esperen
enramellats en la plaça
-eben a la pell llambrada,
somrís de neu en el cim,-
que, com ovelles perdudes
el bon pastor les retrobi,
que l'hisendat de la vinya
els ofereixi un jornal

I ara esperen,
petjant ciutats de ciment
i enlluernats pels tresors
que no poden abastar;
vivint en caus miserables
garberats igual que esclaus
mentre s'empassen, incrèduls,
el pa amarg del desengany
i l'aigua del desencís.

Comentaris

  • Dur i Bell[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-02-2011 | Valoració: 10

    El poema que et llegeixo avui és un vaixell que ens permet una emotiva travessia,
    o un bitllet per a realitzar el viatge que cal per entendre amb el cor, per mirar amb altres ulls que no siguin els del despreci, els de la incomprensió i el menyspreu, per sentir des de l’empatia i la compasió.

    També per recordar... i jo recordo. La memòria és un arma “de doble filo” que per tant cal fer anar amb compte, però absolutament necessària. De fet, com tantes altres coses en la vida, oi?

    Com, per exemple, l’esperança... però jo espero, fins i tot contracorrent, espero... en mig de la meva ciutat de ciment, sota la pluja ocasional del desencís, espero i confio.

    T’envio una abraçada plena d’esperança,
    Unaquimera

  • He fet un joc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-10-2008

    He llegit el teu relat amb satisfacció i m'ha suggerit un joc de paraules. He escrit les primeres de cada apartat: DESERTEN-CREUEN-TREPITGEN-TRAVESSEN-ESPEREN, en fulls de paper, un per cada paraula. Ho barrejo i apareixen rutes diferents i curioses, vers la terra promesa. Gràcies.

  • Un poema magnific, digne de tu![Ofensiu]
    entortilligat | 23-10-2008 | Valoració: 10

    Sols un incis: No estic gens d'acord amb la manera de veure als inmigrants i tot el que contes d'ells. I mira que els conec!I no soc racista, gens ni mica.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.