Cercador
LA SEGARRA I LES TORRES D’AIGUA.
Un relat de: Antonio Mora VergésUna torre d'aigua és una construcció que té al seu cim una cisterna que serveix alhora que de dipòsit, per a mantenir una pressió hidrostàtica a la xarxa de l'aigua, funciona segons el principi dels vasos comunicants: mentre que el nivell a ambdós costats no sigui el mateix, el vas amb el nivell més alt exerceix una pressió sobre el vas amb el nivell més baix.
El principi ja era conegut pels romans, al segle I , Roma comptava amb 250 torres d’aigua.
L’ocàs de la civilització romana, va fer que les infraestructures per transportar l’aigua decaiguessin fins a quasi desaparèixer completament a l'edat mitjana, els àrabs en els territoris que controlaven van recuperar i/o millorar molt la distribució i l’abastiment a les poblacions.
En el bàndol cristià – aleshores no se’n deia encara catòlic, apostòlic i romà -, el retrocés tècnic era molt evident, els pobles, viles i ciutats, i fins els convents i les abadies es construïen prop de rius, fonts , o pous, i depenien de la regularitat pluviomètrica com la resta de bestioles.
Van passar molts segles fins que la construcció del ferrocarril que necessitava un proveïment regular d'aigua per a alimentar les locomotores de vapor , i la industrialització, van ser els dos factors que van portar a la implantació de les torres d'aigua des de la segona meitat del segle XIX fins als anys 1980.
A la Segarra son tant ‘típiques’ com les esglésies i/o els castells, i en algun cas tenen una bellesa estètica remarcable, com la del Canós, als Plans de Sió.
El principi ja era conegut pels romans, al segle I , Roma comptava amb 250 torres d’aigua.
L’ocàs de la civilització romana, va fer que les infraestructures per transportar l’aigua decaiguessin fins a quasi desaparèixer completament a l'edat mitjana, els àrabs en els territoris que controlaven van recuperar i/o millorar molt la distribució i l’abastiment a les poblacions.
En el bàndol cristià – aleshores no se’n deia encara catòlic, apostòlic i romà -, el retrocés tècnic era molt evident, els pobles, viles i ciutats, i fins els convents i les abadies es construïen prop de rius, fonts , o pous, i depenien de la regularitat pluviomètrica com la resta de bestioles.
Van passar molts segles fins que la construcció del ferrocarril que necessitava un proveïment regular d'aigua per a alimentar les locomotores de vapor , i la industrialització, van ser els dos factors que van portar a la implantació de les torres d'aigua des de la segona meitat del segle XIX fins als anys 1980.
A la Segarra son tant ‘típiques’ com les esglésies i/o els castells, i en algun cas tenen una bellesa estètica remarcable, com la del Canós, als Plans de Sió.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.