La sanefa

Ahir vaig tornar aviat de la feina. A última hora es va suspendre la reunió de la tarda i ho vaig aprofitar per anar a dinar a casa.

Com que la meva dona no comptava que hi anés, ens vam haver de repartir el menjar. A mi ja em va estar bé. No sóc gaire de vida, jo.

Havent dinat, encara vaig poder acabar de pintar una sanefa a l'habitació de les nenes, que havia començat la setmana passada. La sanefa representava una família d'oques que es passejaven cofoies a tocar del sostre.

A les cinc de la tarda vaig anar a recollir les nens a l'escola. Feia temps que no ho podia fer i volia veure la seva cara quan veiessin la sanefa acabada.

Quan vam arribar la meva dona estava endreçant l'habitació. Malgrat que està farta de repetir que si no són capaces de recollir les seves joguines, un dia les llençarà a les escombraries, al final sempre és ella qui desa les coses al seu lloc.

A les nenes els va encantar la sanefa. Això és el què em va semblar a mí, quan em van saltar a sobre i em van cobrir de petons.

Després de berenar, la gran va anar a fer els deures a cas d'una seva amiga, que viu a prop de casa.

Amb la petita ens vam dedicar a rellegir els seus contes preferits: el dels dos germans que reben la visita d'un ós, aquell dels animals que s'escapen del parc, ...

No ens en vam adonar i ja era hora de sopar. Havent sopat, les nenes van anar a dormir. Els feia il·lusió estrenar la sanefa de les oques.

La meva dona i jo ens vam quedar una estona més llegint. Ella, que era infermera, estava estudiant un manual sobre com tractar els ferits per la metralla. Jo vaig donar un cop d'ull al diari que m'havia endut de la feina i que fins llavors no havia pogut fullejar.

Cap a dos quart d'onze vam anar al llit.

Això era ahir. Ara m'acabo de despertat en un altre llit, en un hospital de Bagdad. Em diuen que he estat de sort jo, perquè encara sóc viu. La meva dóna i les meves filles però, són mortes. La nit passada una bomba va esclatar al costat de casa i ens va arruïnar la vida.