La rutina

Cada segon que passa falta un segon menys. Un segon menys perquè arribi el que fa tres mesos que sabia que havia d'arribar. Un segon menys per tornar a la rutina. Maleïda rutina. Li tinc rencor, sí. I no és per menys. Em puteja dia rere dia. Em fot d'òsties hora rere hora. Em maltracta minut rere minut. Diria que són motius suficients per tenir-li un rencor considerable. Diria que són motius més que suficients per desitjar que no torni. Que es quedi on és. Lluny. Dues setmanes lluny. Dues setmanes que es van esvaïnt poc a poc. Intentant disfrutar cada segon de llibertat que em queda. Intentant-ho, però no sempre aconseguint-ho. Intentant guardar els bons records d'aquest estiu en la meva memòria i que em segueixin provocant un somriure en els moments en que sembla que la rutina es precipita contra mi amb una rapidesa superior a la de la llum. Intentant recordar les festes del poble i deixar que els records m'arrenquin un somriure. Intentant recordar les infinites xerrades amb aquells amics que no veuré fins l'any que vé i deixar que els records m'arrenquin un segon somriure, potser acompanyat d'una llàgrima d'enyor. Intentant no pensar en la rutina que es precipita contra mi amb una rapidesa superior a la de la llum. Intentant no pensar en la rutina que ja és deu minuts més a prop que quan he començat aquest relat.