La roda

En Marc es girà, ja no hi havia marxa enrere malgrat encar existia un bri d´esperança ja quasi oblidat. Ell sabia el que deixava enrere, ell sabia el que li esperava... l´ombra de la seva actitud passada se li projectava amb força dins el seu cap fins el punt de colpejar-li l´ànima.
Ara es tranquilitza, intenta de fusionar-se amb l´entorn que l´envolta en forma de muntanya serrada just al mig del seu cor, també al bell mig de la seva estimada terra.
Ara és el moment pensà... ara podré deixar enrere les inútils situacions imaginaries en què em veig abocat amb un fi però sens un remei clar, ara podré recuperar allò que és meu, allò que em pertany, la tan esperada reconciliació amb el meu ésser més pur i essencial; sí, això, recuperaré l´afany del que sap que rere les situacions s´hi amaga la tan ansiada llibertat del qui es parla sempre amb l´autèntica veritat.
Per fí, aquest ja tan nostre company mirà endavant i seguir segur el camí que el portaria a un lloc sense retorn, a un lloc on no hi ha frustació ni desengany: al món que tots duem a dins.. la tan encisadora unitat amb el tot real.