Un despertar

És com el tacte del vent quan em toca la pell,
que la vida em sembla un llibre obert,
que m´arrosega tan lluny que la por no té sentit d´ésser,
i l´amor brolla de l´única font on bec.
En pau i segur d´una existència gens casual
camino sense caminar sentint cada pas en cada instant.
Ara sento el brugit d´una sobtada flamarada
que m´envolta sense apenes sentir-se ma ànima cremada,
Em sento i miro al voltant i sé en aquest instant que en formo part, tant com la part esculpeix en mi el que desitjo a cada pas.
Em desperto ajagut i el pensament comença a recordar
somnis passats mai realitzats i contradiccions d´un present incert en que es forja un futur ple de reptes i preocupacions.
I és així com m´adono del sentit que té per a mi ser viu.
Viure i sentir que tot és dins i que el present es crea de pensament enfocat pel que vull ara i aquí.