Entreobrint-me entre màscares de gel

Era una tarda qualsevol, però un remor intens em va recorrer per tot el cos alhora que s´amuntegaven les llàgrimes en el meus ulls mig endormiscats. Tornaven a ser ells, aquests pensaments autodestructius que no em deixaven viure temps enrere; temps en que no aflorava res per por a als pensaments d´altres que em poguèssin ferir com ja ho havien fet tants i tants cops. Opinions cruels només vives en el meu cap però sentides en presència d´altres que no eren res més que pors ficades dins d'un mirall. Són paraules expresades a gent que passa per la vida sense fer soroll per por al rebuig dels altres, per por a trobar-se però que es diverteixen comentant la jugada d´altres vides que els hi expliquen éssers amb poca autoestima i amb ganes de fer-se veure. És l´història circular del que es mira en el mirall massa sovint i amb poques ganes.