La rialla d'un padrí

El fred silenciós de l'hivern, els volts del Nadal, em transporten a la idea de que potser molts padrins, no tenen la càlida mirada dels seus néts, ni la sincera abraçada dels seus fills, potser no tenen la companyia de ningú estimat.
I jo amb el cor obert, després de tants anys, penso en ella, i voldria oferir-les-hi un somriure que alegri un dia de la seva ja no tan llarga vida , una vida sense la força d'un demà a l'horitzó. El somriure d'un padrí és per mi una bufada que empeny el cor cap a noves esperances, una font de tendresa inexplicable.
___________________________

Els records produeixen diferents sensacions, però el teu record ple de tendresa i amor, de vegades desencadena en la nostàlgia.
Aquelles tardes d'estiu, quan cosíem vora la finestra, em parlaves de mil i una històries divertides, ens regalaves sense ànims d'obtenir res a canvi un ampli somriure i ens sabies fer molt feliços.
Ara que fa tants anys que vas marxar lluny, molt lluny, més enllà de la distància i el temps, recordo moments únics, records que la mort no m'ha pogut prendre.
Em sembla veure't amb la teva mirada amiga i jove encara.
He de reconèixer que em va costar entendre la teva marxa, i que en el meu cor van rajar durant molt de temps brolladors de desconhort i rebel·lia.
Reprodueixo la teva imatge, el teu somriure natural i senzill, el teu cabell prim i blanc, escàs i una mica tossut que jo retallava i pentinava mentre tu, sense adonar-te'n movies els llavis graciosament atansant-los a la punta del nas. Sabies que els demés se'n reien, però t'era igual.
El teu entranyable ser tan tendre com la teva ànima, tan gentil com el teu cor.
Enyoro encara, ara ja sense dolor, aquella bufada de naturalitat i frescor que instintivament ens donaves, el teu consol, les teves cançons, els teus consells i sobretot la teva comprensió.
Un perdonar que no recordava mai més cap rancor.
Fores un membre més de la nostra família i quan les nits se'm feien negroses i sentia por, m'enganxava la teu coll i m'adormia. Quan ficava la il·lusió en alguna cosa, tan sols tu sabies expressar-me la certesa de que podria finalitzar-la i eres la primera en perdonar la meva tossudesa i els meus mals moments.
Benvolguda padrina, tu que vas il·luminar els nostres passos i ens vas ensenyar tant a estimar, no ens oblidis mai.
Perquè, fins i tot després de tant temps, sé que l'amor vertader, el creat dia a dia, compartint bons moments, dificultats, malalties i petits detalls, travessa l'espai, el temps i el silenci de la mort.
Sí, padrina, t'estimo avui, demà i sempre, mentre en el meu cor quedi tan sols un xic del teu somriure, viuràs dins meu, amb el record tendre i inoblidable que no s'esvaís.