La Reina- XVI Capítol (Arribada al Caire)

En Felip pot veure al enlairar-se l’avió la cara de espant dels dos hostes. Aquella sensació de velocitat i el buit al estómac al perdre contacte amb el terra el jet els ha agafat de sorpresa. Al ser de nit no poden veure quasi res però s’enganxen a les finestretes per contemplar la ciutat en el seu esplendor de llum.
L’estona passa i la son pot amb tots ells. És Al-Kubrá el que desperta al Felip i als altres per dir que ja estan a punt d’arribar. Han tardat unes quatre hores i per les finestretes ja es poden veure llunyanes les llums del Caire. Com és normal no aniran al aeroport principal sinó a un secundari que ja els estan esperant.
La mateixa cara de por se’ls veu quan l’avió comença a baixar per aterrar. La Reina i en Senenmut s’agafen amb força als seients. Quan s’ha acabat l’aterratge sembla que es relaxen tot rient. L’avió s’acosta a un dels hangars a on s’espera un cotxe. Al-Kubrá mira per la finestreta i posa mala cara...
- Què passa alguna cosa? Pregunta en Felip.
- No ho sé, però al cotxe no hi ha ningú esperant-nos i això em fa mala espina. Serà millor prendre precaucions. Contesta en Al-Kubrá.
Al-Kubrá i els seus agafen les armes i obren les portes del avió. Demanen a la reina i a la resta que s’esperin i baixen a poc a poc cap el cotxe. Es pot veure des de la finestreta que a dins hi ha algú, però no fa cap mena de moviment per sortir a rebre’ls. Tot d’un cop comencen a xiular les bales i alguns dels que acompanyen a Al-Kubrá cauen ferits. Ell i dos més s’amaguen darrera el cotxe per no rebre els impactes. Algunes bales toquen el fuselatge del avió i allò fa témer al Felip el pitjor. Sense pensar-ho dues vegades obre l’escotilla que hi ha al terra i que dona al lloc d’equipatges i després fa baixar a tots els que queden a dins. Ell sap que hi ha una porta d’accés que dona a sota les rodes del avió i quan són tots a baix, l’obre i surten esmunyin-se en l’obscuritat cap un camió que hi ha a prop. Quan són darrera del vehicle poden veure amb espant que dos llançagranades han disparat els seus obusos impactant un d’ells al cotxe a on hi estaven amagats Al-Kubrá i els seus i l’altre directament al avió que explota convertint-se amb una bola de foc. Tot està perdut, algú els ha traït i ara estaran a les seves mans sinó fan alguna cosa. En Felip no s’ho pensa hi fa que tothom pugi al camió. Les claus per sort estan posades i el posa en marxa sortint ràpidament d’allí. Al seu costat porta el pilot del avió que per casualitat és del Caire i li va dient per on poden passar. Mira pel retrovisor i veu lluny al seu darrera que uns llums de fars que els estan seguint. El pilot li diu que si aconsegueixen entrar al Caire estaran salvats. La carretera és de terra i es poden veure les llums que il•luminen les piràmides i al fons la gran ciutat.
En el compartiment de darrera van La Reina, Senenmut i la Monique. Quan la Reina i en Senenmut veuen les piràmides exclamen d’alegria. Però al passar pel costat i no aturar-se fa que demanin el perquè, llavors en Felip els explica que els estan seguint i si paren els atraparan i serà la fi.
Els cotxes que els segueixen cada cop estan més a prop i fins hi tot un raig de bales xiulen al seu voltant. Al fer un revolt una granada explota a un dels costats fent trontollar el camió. Tan sols els falten un parell de quilòmetres per endinsar-se a dins la gran ciutat, però el perill cada cop és més a prop.
Per un altre banda veuen que s’acosten les llums de la policia. Aquell enrenou a fet que es posessin en marxa. Ara ells van al davant, darrera els que els persegueixen i just al darrera seu la policia que els fa senyals perquè s’aturin.
Tot d’un cop quan ja estan entrant a la ciutat, d’un lateral d’un carrer surt un cotxe la policia justament quan ells acaben de passar. Això fa que els perseguidors quedin entre dos focs i han d’esquivar la policia desviant-se cap un costat i deixant-los a ells que segueixin el seu camí.
Una vegada incorporats a una de les avingudes del Caire, el pilot els diu que poden anar a casa seva a passar la nit, l’endemà ja veuran que podran fer. Al no haver cap altre opció en Felip li agraeix i accepta la seva invitació.
Al arribar a casa del pilot en Felip els deixa i porta el camió a uns deu minuts de a on son ells. Llavors agafa un taxi i torna a casa del pilot, així si troben el camió buscaran pels voltants i els deixaran en pau.
El pilot que es diu Mohammed els fa saber que ell també és un Anubis i que té un telèfon de contacte amb un dels que manen a la secta. En Felip arrufa el nas, si algú els ha traït no poden fiar-se. Serà millor seguir fins el final sense cap mena d’ajut...
- Bé, ara m’agradaria saber a on hem d’anar. Demana el Felip dirigint-se a la Reina i a Senenmut.
- Com us hem dit hi ha més d’un lloc per poder fer el ritus i tornar al nostre temps. Un dels que estan més a prop ja l’hem passat tot venint cap aquí, les piràmides, encara que han canviat molt des de que nosaltres les contemplàvem. Contesta en Senenmut.
- Segurament el que ens ha traït també ho sabrà i ens estaran esperant. No hi ha algun altre lloc que tan sols els sapigueu vosaltres? Demana la Monique.
- Hi ha un lloc que passa de boca a orella i tan sols els saben el descendents de Ra i els Grans Sacerdots. Explica la Reina.
- I a on és aquest lloc? Demana impacient en Felip.
- A la piràmide de Zoser a Sakkara. Contesta la Reina.
- Sakkara? Exclama la Monique.
- No sé perquè us estranyeu, si penseu que la piràmide escalonada de Zoser i tot els seu complex el va edificar Imhotep i ell va ser el que va descobrir com tornar al passat. Per lògica perquè no podia ell incorporar la càmera del temps a la piràmide del seu senyor o sigui de Zoser. Explica vehement Senenmut.
- Al menys sabem a on hem d’anar abans de que el temps s’acabi per vosaltres i també per nosaltres. El que no sé és que passarà desprès. Diu en Felip.
En Mohammed els aposenta tan bé com pot a les habitacions que té. L’hi ha dit al Felip que té un cotxe i que els podrà portar a on ells vulguin. Falten poques hores perquè surti el Sol i l’endemà serà molt dur per tots.