La pluja

Un relat de: AVERROIS

En el món, malgrat la dissort,
encara de terra mullada sentim l'olor,
que ens obre la vista i dona claror,
amb l'aigua que ens refresca el cor.

Transparent, neta i fresca,
caient com líquid cortinatge,
mogut tan sols per l'oratge
i que la cara ens refresca.
Sensació de divina frescor,
darrera de la finestra mirant,
la gent que pel carrer va passant,
quan els núvols porten la foscor.
Però no hi ha cosa més bonica,
que sota la pluja passejar,
agafant-se ben fort de la mà,
sense paraigües, mullant-se una mica.

Comentaris

  • aigua que ens mulles...[Ofensiu]
    helena | 22-05-2006 | Valoració: 10


    Quasi es pot sentir la sensació d'estar moll, amb l'aigua regalimant per el rostre, cabells i mans.
    I la olor de pluja, d'aire purificat ascendint cap a dins nostre.

    Preciós poema Averrois.

    Gràcies per ensenyar-me que la mort no es mort en realitat.

    Un petó molt fort!


    mariona

  • pluja mullada[Ofensiu]
    llamp! | 04-05-2006 | Valoració: 7

    Fantàstic, la pluja és un fenòmen natural dels més bonics i profitosos que hi ha. M'agrada mullar-me una mica quan plou, perquè estic més en contacte amb la naturalesa i la terra i la seva atmosfera. Un oncle meu va morir un dia que feia olor a terra mullada, era el seu dia predilecte. Gràcies Averrois, per fer poemes com aquest, que rebossen ecologia i medi ambient pels quatre costats.

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!