La petita hiena

Un relat de: Cagalló

La petita hiena havia nascut com un pet. Va sortir disparada de l'úter de la seva mare. Com que estava llefiscosa, les comadrones no van poder-la agafar al vol i va relliscar fins a l'altra punta del cau. Es va donar un cop ben fort al cap. Això explicava, per exemple, la poca memòria que tenia o aquell parpelleig frenètic. Sigui per una cosa o per una altra, al llarg de la seva vida s'havia anat arrossegant llefiscosament per allà on passava. Va visitar tota mena de locals de depravació, perversió, vici i degradació mental; va conèixer gent sense cor, freda, distant, altiva, estirada, decebedora i grisa. Gent morta, vaja. Va pensar que tota aquesta gent menyspreava la vida per viure d'aquella manera i per ser com eren. I se'ls va començar a menjar. Un per un. Ella era una hiena i ells, carronya.

Comentaris

  • llacuna | 05-08-2010 | Valoració: 10

    Vaja drama del tal per a qual! Menys hienes i de carronyes no n'hi ha si sabem apreciar tothom