La roda

Un relat de: Cagalló

Aquell dia es podia mirar el sol directament. L'amor va decidir fer vaga i la verdor de les fulles es va apaivagar. Posaves la boca a l'aixeta i en rajava aigua tèbia. Els vidres del món es van entelar, igual com ulls dels animals. Els homes vam deixar d'estar en zel. Tothom es va llevar amb mal de cap i amb les cames entumides. Els nens van deixar de botar la pilota de camí cap a l'escola. Sense amor, no hi havia música, i sense música, el dia era somort.

Però, qui ja vivia somort va experimentar una sensació nova. Va veure com el món es posava al seu nivell, que compartia amb la resta de la gent la grisor i la monotonia. I això el va propulsar. Li va insuflar vigor a l'ànima i va començar a cantar...

Era abominable.

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Depriment[Ofensiu]
    Neirol | 18-07-2008 | Valoració: 9

    Seria la paraula. Depriment.
    Està escrit de manera magnífica. Amb frases curtes, clares, i entenedores. I per això la puntuació és tan alta. Perquè és dels millors relats que t'he llegit fins ara. És brillant en la seva brevetat.
    Però tot i així, expliques un dia trist, de sol que no fa llum i persones que no saben ben bé per què són allà on són, i per què fan allò que han de fer.
    Mal de muchos consuelo de tontos, diuen els espanyols. Espero no trobar-me, mai, entre les persones de vida gris i monòtona, que s'alegren quan la vida dels altres es torna com la seva.
    Segueixes sent el millor.
    Bon cap de setmana.