La nova illa

Fa anys que al Pacífic creix una illa. No és una illa petita, el seu radi ja fa més de 1500 quilòmetres i una fondaria de gairebé 200 metres. No és el fruit de l’acumulació de la lava de l’erupció de cap volcà, ni està formada per corall, no és un atol. No té palmeres, ni sorres blanques, ni s’escolten músiques d’ukuleles, ni es veuen guirnaldes de flors. De fet tampoc té habitants, ni humans ni animals. No hi viuen guacamais ni peixos de colors, res, cap senyal de vida.

No, no és una illa de roca, ni de terra. És una illa de plàstic en descomposició, acumulat per les corrents marines, lluny dels ulls i de les consciencies.