La noia que encantava als homes amb la seva veu.

Hi havia una vegada, una noia que tenia un don, un don que ningú el sabia, la seva veu era màgica.
La noia es ficava a les vores dels rius i començava a cantar, els pescadors, quan la sentien, deixaven de treballar per a escoltar la seva veu.
Un dia d'estiu, els habitants d'una illa propera, van convidar a les cantants més boniques de l'illa germana a cantar al seu palau a la nit.
Però la noia es va adormir, i quan es va haver aixecat i haver anat a buscar la barca que portaria les cantants a l'altre illa, es va emportar una gran sorpresa:la barca havia marxat, llavors va començar a cantar amb totes les seves forces i va provocar tal tempesta, que la barca va bolcar, les noies que hi anaven dins van caure a l'aigua i en sirenes es van convertir, en canvi la noia va ser convertida en una flor vermella i bonica.
Aquestes flors ara se les fiquen les noies joves i boniques d'aquella illa, per a que els seus marits les estimin per sempre i no las abandonin mai.

Fi