La nit

És ara a la nit quan em sento més segura. La meva ànima està amagada de totes les mirades, la meva ment ja no dubta, el meu cor i sentiments són reals. La negror corre per les meves venes i em fa la sang més densa, la fa pura. Les estrelles em fan sentir tan insignificant, em fan veure que, per sort, el món no gira al meu voltant. El silenci m’ensenya molt més del que les paraules mai podrien. Desgraciadament, el sol surt dia darrera dia, i sóc una hipòcrita a la llum. Passo els dies desitjant que el món girés més ràpid, esperant que la foscor omplís el meu cos de nou.