La natura morta està viva?

Un relat de: Endevina'm
La natura morta està viva?

Observa l'estàtica estàtua afrodítica,
la putridesa que s'atansa a la natura
encara viva, essent ella morta
i estant lluny de cap moderna estètica
que no la faci eterna.

No pensa, no té cap,
ni peus.
La fruita tampoc que no pensa,
no té cap, ni peus.
Però ambdues estètiques
tenen tronc, entroncat en un instant
efímer d'atemporalitat.

Exposada a la llunyania...
la civilització
que s'alimenta
de fum
i aparta
l'art com aliment
la natura que es podreix
descartada
també com aliment.

L'autor pictòric ha fet poesia?
Mentre analitzo l'art, penso
que jo sols tinc moments de fantasia
tramesos pels meus pensaments.
Afrodita contra un manat de plàtans
apartats per un mur llunyà
enmig d’un pati assolellat
esperant l’ombra d’uns arcs... estàtics.
Més enllà, diuen, roman la civilització.
I el sol fa la seva via, impassible.

No sé per quin motiu
se’m remouen les entranyes,
(vísceres insurrectes),
sento un neguit que em revolta
i encara hi penso.
I me'n faig creus
de tanta hipocresia.
Potser serà que
la natura morta està viva
i la viva va morint.


Giorgio de Chirico - La incertesa del poeta

REPTE POÈTIC VISUAL 290 - LA INCERTESA DEL POETA

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

33 Relats

155 Comentaris

25580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Tanmateix, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.